[imprimir]   [tancar]

Reflexions i testimonis sobre la ciutat en els darrers cinquanta anys, motiu de la taula rodona celebrada al Museu d’Història

El passat divendres 13 de juny, malgrat el xàfec que va caure, s’hi aplegaren una cinquantena de persones per a escoltar a Jordi Bolaño, M. Àngels Gálvez i Gerard Bussot que, conduïts en part per la mestra del Centre de Formació d’Adults i antropòloga Dolors Gubau, repassaren l’evolució de la ciutat i en particular de Vilartagues i durant el període 1970-1990. En la presentació, Dolors Gubau va parlar de com aquesta evolució urbanística va vinculada al fet migratori i de com la població va definint l’ús del’espai, se’l va apropiant i fent seu.

Es va parlar de la situació que, malgrat ja haver-hi unes lleis a partir de finals dels anys cinquanta i seixanta, la població no es sentia recolzada per aquestes lleis. Dels qui, en paraules de Jordi Bolaño- president de l’associació de veïns de Vilartagues i de Tueda de Dalt entre 1976-1980- van haver de pagar per la connexió de les instal.lacions de casa seva a la xarxa de clavegueram fins a tres vegades, i no en un únic cas. Gerard Bussot, estudiós de l’urbanisme guixolenc, parlà de les migracions anteriors que ja havien suposat grans transformacions a la ciutat (la de finals del s. XIX amb el despoblament a les zones rural, la de principis del s. XX atrets per les feines al port i al ferrocarril,...) i de com als anys seixanta la nova població s’havia anat establint a diferents llocs per tota la ciutat. I com, ja més endavant als anys setanta, tant aquesta població recent com d’altra varen veure Vilartagues com una zona nova on hi havia més facilitats per als nous habitatges. Tant Jordi Bolaño, Gerard Bussot com M. Àngels Gálvez (actual presidenta de l’associació de veïns de Vilartagues) coincidiren que fou una sort per a Sant Feliu que el model del Poble Nou no es va estendre i que la zona de Vilartagues va poder esdevenir més esponjosa, amb vials més lineals i normatius, i a la llarga ha pogut anar desenvolupant zones i espais verds.

Cal remarcar el paper protagonista de Jordi Bolaño a la taula rodona, i els seus testimonis clars i directes que donaren vivacitat i dinamisme a una classe magistral d’història recent. Dels testimonis, en resumirem dos que segur el públic recordarà. El primer, la implicació de la gent del barri perquè des del govern local i la Diputació provincial es desencallés la solució als problemes per manca d’instal.lacions i asfaltatge. Les descripcions de la visita del governador provincial a una Vilartagues plena de pancartes, i la d’una manifestació de tots els veïns de Vilartagues a la plaça del Mercat i Ajuntament, varen proporcionar al públic la sensació que estaven vivint la història en directe. El segon testimoni, explicat cap al final de la taula rodona, fou un símbol del tarannà d’aquella associació de veïns que, a part de promoure classes de català i diverses activitats culturals i socials, fou una de les entitats que impulsà el retorn a Sant Feliu de Guíxols de les despulles del president Irla. Així, tal com ens ensenyà en un exemplar de la revista Es Corcó de llavors, en la comissió que organitzà el retorn hi figurava el president de l’associació de veïns de Vilartagues de llavors, Vicenç Carrasco.

Com a cloenda, Dolors Gubau qüestionà els diferents membres de la taula rodona sobre si els agradava la ciutat en l’actualitat i sobre com veien la immigració recent. Sobre la primera qüestió, M. A. Gálvez respongué que tot és millorable sempre encara que un ja estigui satisfet, G. Bussot reflexionà sobre els resultats poc assenyats de promocions urbanístiques en un moment en què tot ja està tant reglamentat i supervisat per diferents administracions, i J. Bolaño parlà dela seva ciutat, en la qual no havia nascut però que se l’havia feta seva, sentiment que brolla des de l’interior de cadascú. Sobre la segona qüestió, M. A. Gálvez i G. Bussot parlaren de la necessitat que és el motiu actual i del passat per deixar un la casa i establir-se en un altre lloc. J. Bolaño, reconeixent ser menys políticament correcte, apuntà els problemes de la no relació entre comunitats, cosa que no passava segons ell amb la immigració dels anys seixanta-setanta.

Hi hagué un participatiu torn de paraules, i la cloenda a càrrec del regidor d’Urbanisme Joan Vicente.