| [ESP] [FR] |
DE BAT A BAT
UN LLOC PER VIURE. SANT FELIU DE GUÍXOLS 1954-2008
Rosa Maria Rourich, Sílvia Alemany
Aquesta exposició és un exponent de la voluntat del Museu de treballar processos de participació: es tracta d’una iniciativa que sorgeix d'un dels membres de l’òrgan participatiu i assessor de la Junta Tècnica del Museu, i que rep l’entusiasme dels ensenyants, que l’accepten com a tema dels Tallers d'Història per a ser treballat a les escoles durant els cursos 2007-2008 i 2008-2009. Aquest nucli d'inici comporta ja que apareguin per l'una banda artistes i col.lectius vinculats a la preparació de l'exposició, i per l'altra la coordinació entre serveis de Cultura com són l'Arxiu i el Museu que en estreta col.laboració amb els ensenyants elaboren els materials que es treballaran a l'aula.
A partir del fet i de l'anàlisi local, aquesta mostra té la voluntat de "mirar enfora", reflexionar sobre problemàtiques generals, a partir d’una perspectiva multidisciplinària. Acció cultural emmarcada dins les directrius del projecte del Museu, que en aquesta ocasió planteja que sigui l’art l’eina per acostar-nos a l’anàlisi del nostre territori, en un període recent de la nostra història, com és la mirada a l’evolució urbanística i humana dels darrers 50 anys en el territori del municipi de Sant Feliu de Guíxols. Aquesta ciutat atragué als treballadors foranis pels treballs de reconstrucció passada la Guerra Civil, del port, i per la represa de les activitats tradicionals (sobretot la indústria del suro). Aquests nous veïns – que s’allotjaren provisionalment i miserablement, més endavant s’autoconstruïren casetes o pogueren accedir a habitatges oficials- foren testimonis com la resta de guixolencs, dels canvis forçats per l’embranzida de la construcció i el turisme, i d’aquest nou progrés que desbordava arreu.
L’exposició forma part d’una proposta de treball que tindrà duració fins al 2009 i que engloba diferents activitats (estudis, jornades, exposicions, material didàctic, concurs literari,...); això fa concebre aquesta exposició com un punt de partida. Igualment una de les propostes era de persuadir els fins ara no usuaris dels serveis municipals de cultura a conèixer el museu, i que el vegin com un lloc de coneixement on d’alguna manera una part d’ells hi és present.
L’exposició s’inicia amb un anàlisi comparada de l’evolució general del territori, a partir de dos mapes aeris, l’un de 1950, l’altre del 2008. Com era la divisió per barris a Sant Feliu, l’any 1950. Es destaca el barri de major creixement: el barri de Vilartagues per veure com neix i creix a partir de l’aparició l’any 1954 del ‘Poble Nou’, un primer nucli de casetes aixecades per la primera ona d’immigrants procedents principalment del sud de Espanya.
Com era la vida política, econòmica i social als anys 50 a Sant Feliu. Dades macro acompanyades de narracions, documents, testimonis de la vida quotidiana. Pautes del seu creixement urbanístic i humà. Organitzacions i activitats socials. Testimonis personals.
La immigració més recent. Procedències. Dades i recull de testimonis entre els vells i els nouvinguts.
Fotografies en blanc i negre de la col·lecció Jordi Rabell i de l’Arxiu Municipal sobre els orígens del Pueblo Nuevo i Vilartagues i en color de Rosa M. Rourich sobre els detalls de façanes del Pueblo Nuevo i Vilartagues actual documenten visualment aquest estudi.
Aquest recorregut històric el complementen diferents propostes, diferents mirades reflexives:
Documental “Mirades” del Centre de Formació d’Adults.
Dolors Gubau i Verònica García.
Un grup de dones nascudes aquí i un altre de nascudes a fora, reflexionen sobre la mirada que tenim de les ‘altres’ persones i de les seves cultures, amb la finalitat d’aproximació, de buscar espais comuns.
“Sant Feliu amb ulls de dona.” Del Centre de Formació d’Adults.
Verònica García i l’estudi fotogràfic Bergantí Studi.
Taller d’iniciació a la fotografia per a dones immigrades. Objectiu del Taller: fomentar les habilitats de les dones immigrades a través de les noves tecnologies per expressar les seves emocions i idees. Facilitar el coneixement i la interrelació entre les persones autòctones i les immigrades.
“La caseta i l’hortet”
Rosa Maria Rourich
Documentació fotogràfica sobre l’estat actual de les façanes de les primeres cases unifamiliars construïdes en el barri de Vilartagues. Es ressalta la particularitat estètica i arquitectònica d’aquestes primeres cases, i es proposa la seva valoració com a part del patrimoni històric de la nostra ciutat.
“M'estima, no m'estima”
Adela Picón amb la col·laboració d’un grup de persones de St. Feliu i Bergantí Studi.
Un grup de persones del centre de Sant Feliu i un altre del barri de Vilartagues realitzen, hores abans de la inauguració de l’exposició, una catifa de flors de clavell de 10mx4m, sobre un dibuix que representa un plànol del Sant Feliu d’abans i un del d’ara. Cadires portades pels participants rodejaran la catifa i una fotografia de gran format del grup participant presidirà d’instal·lació.
Es reprèn una tradició en crisi, treta del seu context religiós per celebrar un esdeveniment del passat buscant la unió entre persones des barris diferents.
Vídeo “La salutació”
Adela Picón
El primer gest que fa la gent quan es troba, el motiu per convidar els ciutad@ns a participar. Unes 50 persones s’han trobat i s’han saludat davant d’una càmera, en una sala del Museu. La imatge d’aquest gest natural i espontani, és posteriorment manipulada. Un gest tècnic per qüestionar l’apropament a l’altre.
“Tal com raja”
Adela Picón i Rosa Maria Rourich
Recull de testimonis orals de persones nascudes aquí o vingudes de fora sobre la seva història i visió del St. Feliu que els hi ha tocat viure. L’enregistrament, fet a casa dels entrevistats, es pot escoltar sencer i sense manipular en una sala de l’exposició. Per Radio Sant Feliu, s’emetran fragments de les entrevistes, dissabtes i diumenges per la tarda, durant el temps de l’exposició.